METODO ESTIVIL

Conferència molt interessant del Dr. Estivill en la qual aclara dubtes i explica en què consisteix aquest mètode i per quin motiu és important posar-lo en pràctica.

PARIS

  EL disset de Novembre, hem realitzat un acte commemoratiu en memòria de les víctimes dels atemptats succeïts el passat divendres dia tretze a París, França. 
Hem realitzat un mural amb el símbol de la pau fet amb la silueta de les nostres mans amb pintura.
També hem llegit uns escrits realitzats per totes nosaltres. Per últim hem guardat un minut de silenci, juntament amb la cançó " Els cants dels ocells".Aquí sota podeu veure una imatge de l'acte:

xerrada

La setmana passada vam estar en una xerrada on ens van donar petits consells per poder fer bones fotografies i vídeos. També vam veure diversos videos, perquè puguessim distingir els diferents plans que existeixen al grabar una pel·lícula, vídeos, etc.

A la pràctica vam aplicar una petita escena de la pel·lícula Harry Potter, on unes de les companyes es van fer passar per directora, actriu i càmara.

Va estar super divertit, i ho van fer genial!



A continuació us deixo algunes de les fotografies que vam fer les del grup de "Les Minions":

Canción de los derechos de los niños

Contra el terrorismo

Esta semana ha sido trágica para todos, no sólo para aquellos que murieron víctimas del terrorismo en París, sino también para sus familiares y amigos... y para toda la humanidad. El luto y el dolor se extiende como la espuma, arrollando a todas aquellas personas que todavía confían en la paz y en un mundo mejor. 

Pero no sólo estamos tan sombríos a causa del atentado en París, sino por todo aquello que llevó a que sucediera, lo que desencadenó y lo que tiene pinta de que va a seguir pasando mientras se siga dando más importancia a una bala que a la palabra.

Hoy, las alumnas de la Academia Núria de Gavá, conmemoramos con nuestro acto de presencia, pancartas de paz hechas con nuestras manos y discursos llenos de buenos deseos y esperanzas, el recuerdo de todas aquellas personas víctimas del terrorismo, tanto las que murieron como las heridas y todo el entorno que ha sido afectado.

Prendo una vela en mi interior por todas aquellas víctimas: francesas, sirias o de cualquier lugar del mundo sin hacer distinciones por su cultura, color de piel o religión. Y para concluir, cito una frase de Malala, ganadora del Premio Nobel de la Paz en 2014. Pienso que todos deberíamos leerla y reflexionar:

"La voz tiene poder, la gente escucha cuando hablamos. No se trata de combatir el terrorismo con violencia, sino con palabras"

Maria Montessori

En joan petit

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla, balla amb el dit.
Ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla, balla amb la mà.
Amb la mà, mà, mà amb el dit, dit, dit, dit.
Ara balla en Joan petit.

Federico Garcia Lorca

Caracoles negros.

Los niños sentados

escuchan un cuento.

El río traía

coronas de viento

y una gran serpiente

desde un tronco viejo

miraba las nubes

redondas del cielo.

Niño mío chico

¿donde estás?

Te siento

en el corazón

y no es verdad.

Lejos esperas que yo saque

tu alma del silencio

Caracoles grandes.

Caracoles negros.

Activitats per apendre

http://comaprendreaaprendre.blogspot.com.es/p/blog-page_3.html

Figures

Edat: a partir de 3 anys.

Desenvolupament del joc:

Es fan grups iguals entre els participants i cada grup ha de fer una figura amb el seu cos. Per fer-ho tenen un temps limitat. Al acabar tots els grups presenten la figura a la resta i tots voten a un dels altres grups.

Aquestes  son algunes fotos de l'activitat:

BABORD I ESTRIBORD

Edat recomenable; 4 anys.

Desenvolupament del joc: Es fan dos grups i es posen en línia un davant de l'altre. Un grup serà babord i l'altre estribord del vaixell.

El joc consisteix en que un grup contesta a l'altre amb unes frases amb canvis de volum. Babord li diu a estribord: "És babord, qui guanya qui guanya, és babord qui guanya a estribord" i tribord li contesta a estribord: "Estribord, qui guanya, qui guanya, estribord qui guanya a babord". El tó de veu va de menys a més i guanya el grup que més crida.

requisits per ser un bon mestre

Per ser un bon mestre o T.E.I. s'han de tenir moltes qualitats, aquestes son algunes molt importants:

1. Tenir una memòria d'elefant.

2. Paciència d'àngel. (empatia)

3. Un cor més gran que el Sol. (valors professionals).

4. Ulls repartits al voltant del cap (mil ulls).

5. Filtre nasal. 

6. Vuit braços com un pop (per repartir abrassades).

7. Cames molt resistents.

8. Una bufeta de 5 litres.

9. Un sistema immunològic alt.

CUERDAS

Cuerdas és un curtmetratge d'animació espanyol, escrit i dirigit per Pedro Solís García i produït per la festa P.C. l'any 2013. Va obtenir el Premi Goya 2014 al Millor Curtmetratge d'Animació. És el segon premi Goya rebut pel seu director després de la Bruxa, en 2011.

Aquí us deixo el link per veure'l online..

http://www.peliculasmas.com/peliculas-de-animacion/33876/ver/cuerdas-2013-dvdrip.html/

Educació Infantil

Tunucci

• Pedagog italià, molt reconegut arreu del món.
• Firma els seus dibuixos i llibres amb el pseudònim de FRATO.
• Creu que els pares són molt protectors.
• Els nens han de jugar a l'escola.
• No vol etiquetes! Tots els nens són diferents.
• Està en contra dels parcs infantils.
• Tonucci diu que estan impartint classes com al s.XIX
• Afirma que tots portem un infat a dins.
• Demana una escola alternativa.
• Els nens hauríen d'anar sols a l'escola
• El nen ha de jugar amb altres nens
• Un nen no necessita tantes joguines

Carles Capdevila

És un periodista i guionista català, actual director del diari Ara. Ha presentat i dirigit el programa Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio i el programa Qui els va parir a TV3. Va ser subdirector del programa Malalts de tele. Va dirigir la secció Alguna pregunta més, dins d'Els matins deCatalunya Ràdio. Va rebre el premi Pere Quart d'humor i sàtira el 1999 pel llibre Criatura i companyia.

Nadia GHULAM

El dia 15 d' octubre vam anar a una conferència que va fer la Nadia Ghulam a la Biblioteca Soler i Vidal de Gavà.

Qui és la Nadia Ghulam? És una noia afgana que va estar 11 anys fent-se passar per el seu germà mort a la Guerra Civil per poder treballar i portar diners a la seva familia amb necessitats econòmiques. La Nadia va haver de passart per 14 operacions degut a que va caure una bomba per part dels talibans al costat de la seva casa i la va deixar en coma a l'hospital de Kabul. Ara fa 4 anys que va venir a Catalunya i aquí ha pogut tenir la llibertat que mai li van donar al seu país.

El seu llibre és: EL SECRET DEL MEU TURBANT.
El seu Facebook és: https://www.facebook.com/cuinaafganesa.amblanadia?fref=tsAquí us adjunto unes imatges de la conferència

Maria Montessori

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou unapedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

És la impulsora del conegut mètode Montessori, implantat arreu del món. A través d’aquest sistema, s’ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l’activitat que realitza el seu fill, sempre que no interrompin el bon funcionament del mètode.

Tot i l’èxit d’aquest, no deixa de treballar per millorar-ne la seva implantació. Realitza conferències i cursos de formació per les principals ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia.

Als 26 anys, Montessori es converteix en la primera dona italiana que aconsegueix el certificat de metgessa. També ingressa a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia.

Aquí us deixo la pel·lícula que vam veure a classe de Maria Montessori

Una mirada de RETT

http://unamiradarett.org/

La vida de Grace

Grace és una noia de 20 anys que treballa en un centre residencial per a adolescents. Aquests adolescents mostren diversos traumes i conflictes interns que els impedeixen actuar amb claredat per poder mostrar algun tipus de talent. Grace s'encarrega de passar molt temps amb ells donant-los afecte i manyagues perquè se sentin com en una llar.

Grace surt amb Mason, un company problemàtic del treball. Tots dos estan molt enamorats i amb una parella consolidada a partir de qualsevol límit. Els problemes de la parella partiran de la quantitat de temps que inverteix Grace a prestar tanta atenció a tots aquests xavals abandonats a la seva sort.

De sobte Grace coneix a un noi al centre residencial amb un gran talent i una bondat mai vistes. Aquest noi li separarà del seu nuvi provocant una inestabilitat insalvable per a tots dos. El treball pot considerar-se un obstacle en moltes ocasions per mantenir una relació.

Educació ilestic

http://www.educacioilestic.cat/

Platos creativos Halloween

Osama

Bajo el opresivo régimen talibán, la madre de una muchacha de 12 años, médico de profesión, pierde su empleo en un hospital y las dos mujeres, así como la abuela, se convierten en auténticas prisioneras en su propia casa, ya que no pueden abandonarla sin un «acompañante legal» y tienen prohibido trabajar fuera para ganarse la vida. La madre y la abuela urden un plan: le cortarán el pelo a la chica y cambiarán su indumentaria, para que parezca un muchacho. Asustada ante la posibilidad de que se descubra su secreto, la joven –que ha adoptado el nombre de Osama– empieza a trabajar para un tendero del vecindario, que fue amigo de su padre. Pero pronto llega a la edad de tener que acudir a la escuela islámica, y allí será más difícil ocultar su verdadera identidad.

Ya somos conscientes de que por mucho que en las películas nos digan "basada en hechos reales" o, en este caso "una historia real", nunca es nada realmente como lo reflejan en la pantalla. Para conocer la verdadera historia, os invito a buscar información sobre Nadia Ghulam.

M'agrada la tardor

M'agrada la tardor

perque els arbres es despullen

m'agrada la tardor 

virondeta virondo 

groc groc groc

groc groc groc

grogues i seques son les fulles

groc groc groc

groc groc groc

grogues, vermelles i marrons.

si tu vas al cel

Si tu vas al cel amb patinet

fes-m'hi un bon lloc, que hi pujo jo. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Si al cielo vas, patinando,

hazme un lugar, que subo yo. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Si tu vas au cel, en patinant,

fais un petit trou que je monte là. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

En un got no pot, haver-hi hagut,

mai vi del fort, sense un embut. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Romanitoff i el gran Krushoff,

estan pitof de l'aigua naf. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Jamai jalem ni jalarem,

fa mal aquí fa mal allà. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Napoleó

Napoleó tenia cent soldats,

Napoleó tenia cent soldats,

Napoleó tenia cent soldats,

marxant al mateix pas.

Alioli olioli xup

Alioli olioli xup

Alioli olioli xup

Allioli xupa xup.

Tres i tres i tres fan nou

Tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze,
tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze,
dotze i tretze, vint-i-cinc, ai ves qui ho diria!
dotze i tretze, vint-i-cinc, ai ves qui ho diria!

Fundación pequeño deseo

Aqui Pagina pequeño deseo entramos la pagina principal
Se dedican:

En la mayor parte de los casos, el deseo llega a la FPD a través del centro médico o el entorno familiar del niño. Cualquier niño cuyo médico certifique su enfermedad crónica puede acudir a la FPD. De hecho, el equipo médico tiene la última palabra a la hora de decidir la conveniencia del deseo. La FPD no trabajará en ningún caso sin la conformidad tanto del equipo médico responsable del niño como de sus padres o tutores. Además, la Fundación se reserva el derecho de evaluar los deseos elegidos por el niño en función de su edad y condiciones físicas y anímicas.

Una vez que se ponen en contacto con nosotros, vamos a conocer a los padres y al niño, para explicarles con detalle el funcionamiento y para conocer de primera mano el deseo del niño.

Los padres y el equipo médico pasan a ser nuestros cómplices, nos ayudan a que el niño pueda soñar, conocer su deseo y a prepararlo. Además, en la medida de lo posible, intentamos que el deseo sea sorpresa hasta el momento de su realización, pues el efecto positivo es mayor.

A continuación, la Fundación informa a los padres o tutores del niño de la decisión de llevar a cabo el deseo y de las posibles fechas para su realización. Hacer realidad el deseo del niño es absolutamente gratuito para el entorno familiar del niño. La Fundación corre con todos los gastos derivados de su realización, en los casos en los que la familia pueda cubrir alguna de las partidas, el ahorro producido se destinará a realizar otro deseo

Dàmaris Gelabert

Dàmaris Gelabert crea cançons personalitzades per aprendre i gaudir en família

També fa tallers en família de cantar, ballar, tocar i escoltar música,

apart de donar xerrades.

Malala

Un pequeño video de Malala


Nacida en Míngora,Jaiber Pastunjuá, Pakistán.Hija de Toorpekai y Ziauddin Yousafzai, tiene dos hermanos. Habla pastún e inglés, y es conocida por su activismo a favor de los derechos civiles, especialmente de los derechos de las mujeres en el valle del río swat, donde el régimen talibán ha prohibido la asistencia a la escuela de las niñas. A la edad de 13 años, Yousafzai alcanzó notoriedad al escribir un blog para la BBC bajo el pséudomino Gul Makai, explicando su vida bajo el régimen del TEHRIK e Talibán Pakistan (TTP) y sus intentos de recuperar el control del valle, luego de que la ocupación militar les obligara a salir a las zonas rurales. Los talibanes obligaron el cierre de las escuelas privadas y se prohibió la educación de las niñas entre 2003 y 2009.

En el 2009 el documental Pérdida de clases, la muerte de la educación de la mujer, muestra a Malala y a su padre, Ziauddin Yousafzai, y cómo la educación de las mujeres es difícil o imposible en esas áreas.

El 10 de diciembre de 2014 fue condecorada con el Premio Nobel de la Paz simultáneamente con el activista por los derechos de los niños indio Kailash Satyarthi, Malala es así, históricamente, la ganadora más joven de este premio. 

Niña coraje

https://www.youtube.com/watch?v=QYWEuxqntgU

Màquina d'escriure

Edat:
A partir dels 3 anys

Objectius:
Millorar la psicomotricitat fina. Crear un ambient positiu i agradable amb els companys.

Material:
No cal material.

Metodologia:
Es fa una filera i quan va sonant el soroll de la màquina d'escriure es va fent el ritme amb els dits a l'esquena del company de davant. I quan sona el soroll de que canvia de línea a la màquina d'escriure li mous el cabell al company de davant.

S'ha d'utilitzar aquesta canço o similar.

Boligraf

Edat: a partir de 4 anys.

Material: un bolígraf.

Objectius:  Treballar la paraula gràcies.  Imitar al company. Donar exemple als alumnes.

Dsenvolupament del joc:

La persona responsable de l’activitat demana un bolígraf i diu: “heu de fer el que he fet jo”, agafa el bolígraf i dóna les gràcies a la persona que li deixa, a continuació, fa un dibuix a l’aire amb el bolígraf i el passa. La següent persona, ha d’agafar el bolígraf i donar les gràcies abans de fer el dibuix a l’aire, sinó ho fa, la persona que l’ha passat ha de dir: “malament, passa-ho” i així va passant de persona en persona, fins que una dóna les gràcies abans de fer el dibuix.

Entre tots podem

Edat: a partir de 3 anys.

Material: no és necessari.

Objectius:   Treballar la paciència, el respecte pel torn, treballar la memòria, l’atenció i la concentració, Recordar continguts treballats a l’aula a través del joc.

Desenvolupament del joc: 

Tots es posen en rotllana i el responsable demana que una persona comenci amb un tema, una cançó, un conjunt de paraules treballades, etc. La persona que li segueix, ha de continuar la cançó, o les paraules del temari proposat i així de forma successiva, tothom ha de contestar de forma correcte. Si una persona s’equivoca, es torna a començar la rotllana, cadascú repetint el que ha dit. El joc finalitza, quan tothom encerta i es finalitza la rotllana.

Alternativa del joc: També es pot fer acumulant conceptes, o parts de la cançó, es a dir, que cada persona ha de repetir tot el que s’ha anat dient prèviament pels companys. Per exemple, l’alumne número 4, ha de repetir el que ha dit, la número 1, 2 i 3 i afegir la seva part i així de forma successiva, fins que la última persona repeteix tot el que ha dit la rotllana.